Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Jean-François Lyotard posztmodern állapotról beszél, nem posztmodern stílusról. Szerinte az állapot legfőbb jellemzője a nyugati gondolkodásban és történetírásban hagyományos lineáris, előrehaladó, fejlődésről beszélő nagy narratíva felbomlása, sok kis narratívává alakulása.

  2. Jean-François Lyotard fue un destacado filósofo francés nacido en Versalles en 1924 y fallecido en 1998. Es reconocido como uno de los principales representantes del postmodernismo en el ámbito filosófico y ha dejado un legado de ideas y reflexiones en campos como la filosofía, la estética, la política y la sociología.

  3. ジャン・フランソワ・リオタール(Jean-François Lyotard, 1924年 8月10日 - 1998年 4月21日)は、フランスの哲学者。 経歴 [ 編集 ] フランス生まれ。

  4. Jean François Lyotard (n. 10 august 1924, Versailles, Seine-et-Oise, Franța – d. 21 aprilie 1998, Paris, Franța) a fost un filozof și eseist francez, unul din teoreticienii postmodernismului.. Biografie. Dupa obținerea licenței în filozofie (1950), a fost timp de zece ani profesor în învățământul secundar, apoi a predat filozofia la mai multe universități franceze și americane.

  5. Jean-François Lyotard (Versalles, 10 d'agost de 1924 - París, 21 d'abril de 1998), filòsof francès associat al postestructuralisme i reconegut per la seva articulació del postmodernisme a la fi de la dècada del 1970.. Fou membre del grup Socialisme ou Barbàrie (Socialisme o barbàrie), un grup de l'esquerra crítica integrat per intel·lectuals francesos i creat el 1956 durant les ...

  6. Jean-François Lyotard (10. srpna 1924 Versailles – 21. dubna 1998 Paříž) byl francouzský představitel postmoderní filozofie. Biografie [ editovat | editovat zdroj ] V letech 1950 – 1952 působil jako profesor filozofie v Alžírsku , poté vyučoval na francouzských lyceích .

  7. 21 de abr. de 1998 · Jean-François Lyotard, fransk filosof, var professor ved universitetet i Vincennes. Lyotards første bok, La Phénoménologie (1954), tok for seg fenomenologien som en «tredje vei» mellom objektivisme og subjektivisme. I 1960-årene arbeidet han med kunst- og språkfilosofi i et marxistisk perspektiv. I 1970-årene vendte han seg mot begjærfilosofien i verker som Discours, Figure (1971) og ...

  1. Otras búsquedas realizadas