Resultado de búsqueda
RONDALLES CATALANES. Us presentem un recull de les rondalles catalanes marineres que hem trobat més curioses, seleccionades d'entre les publicades per en Joan Amades a la seva obra "Folklore de Catalunya, rondallística", Editorial Selecta, 1950. La dona que es va tornar mig dona, mig peix.
Un autor valenciano del siglo XVIII toma como modelo el Cuento de cuentos de Quevedo para una narración en catalán.
Rondalla de rondalles. Novel·la breu de Lluís Galiana (segle XVIII), construïda a base de parèmies. Desenvolupament enciclopèdic. La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres; composta per un curiós apassionat a la llengua ...
Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i fets reals, que ix de la literatura oral. La trama sol ser molt senzilla, amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans , i el temps i l'espai indeterminats.
La Rondalla: és un tipus de narració o relat que pertany a la narrativa popular de tradició oral i que té un autor anònim. Explica fets imaginaris i té l’objectiu de distreure i alliçonar (donar una lliçó per aprendre).
Las rondallas son un género literario habitual en la narrativa popular. Por rondalla se entiende un cuento de tradición oral que pretende explicar e interpretar la realidad histórica, social, política, económica o ideológica.
conoce y sigue los avatares de la evolución narrativa románica tal y como demuestra el cuento que le toma prestado al Juan de Timoneda de Sobremesa y alivio de caminantes como soporte explicativo de un refrán —«Plore cascú son dol ab son crisol»— en la Recopilación de refranes
